EL CONTE QUE ENS TROBEM SEMPRE A ATOS
Comença el show una aaaaaaltre vegada. Erase una vez…
Capítol 1. LA SITUACIÓ CATASTRÒFICA
La direcció planteja una situació catastròfica amb la idea de posar-nos als treballadors l’objectiu a evitar:
El nostre horari del 16 de juny fins el 31 d’agost és de 8:00 a 15:00. La direcció ens vol fer treballar de 9:00 a 18:30.
De 1760 hores anuals la direcció ens vol fer passar a 1800, la nostre feina es devalua un 2’3%.
La direcció vol disposar del nostre temps lliurament, només avisant 5 dies abans.
Dins d’aquest capítol també actuen els que legitimen «el final feliç», CCOOUGT. Estan moooolt emprenyats. Ens expliquen que ho trencaran tot i que no acceptaran.
Capítol 2. LA NEGOCIACIÓ
Ball amb la documentació. Amenaces d’accions. Unitat dels sindicats.
Ens mobilitzarem. Dedicarem esforços i sacrificis. Semblarà que podem guanyar.
Capítol 3. ARRIBA LA TRAÏCIÓ I EL DOBLE DISCURS
… fins que CCOOUGT unilateralmente (sense l’aprovació dels treballadors) «presenten» una proposta que centra la negociació, «el mal menor» (a la direcció ja li va bé).
Uns, CCOOUGT, ens posaran davant el dilema:
o la situació catastròfica
o el seu «mal menor»
Els altres, CGT, ens diran que hem de seguir amb les mobilitzacions
Capítol 4. LA DIRECCIÓ TORNA A GUANYAR
Doble discurs, confusió, uns pensen que per a aquí, altres que per a allà. ENS TRENQUEN. PERDEM LA FORÇA.
LA DIRECCIÓ TORNA A GUANYAR.
Treballadorxs Atos Per La Vaga Indefinida 
[…] El conte de sempre… […]
Totalmente de acuerdo, este cuento ya esta muy visto.
Lo peor es que el cuento empieza a darme pesadillas: A veces me despierto y en momentos de consciencia transitoria pienso que pueden hacer lo que quieran con nosotros: Hoy nos recortan por aqui, mañana por alla … y asi pueden continuar sin que movamos un dedo. Tienen las herramientos: las leyes a su favor y la complicidad de los sindicatos verticales.
En fin, espero que esos momentos de consciencia transitoria no sean tan excepcionales….